Què passa si no hi ha familiars disponibles després d’una defunció?

A Catalunya, una situació que genera molta incertesa és què succeeix quan una persona mor i no hi ha familiars disponibles o localitzables per fer-se càrrec dels tràmits. En aquests casos, l’assegurança de decessos pot tenir un paper clau, tot i que la seva actuació depèn del que estableixi la pòlissa.

Per això, abans que es produeixi una situació així, convé comparar assegurances de decessos a Catalunya i conèixer com funciona aquesta cobertura a la pràctica.

Qui s’encarrega dels primers tràmits?

Quan no hi ha familiars presents ni localitzables en el moment de la defunció, s’activa un protocol públic:

• Intervenen les autoritats sanitàries o judicials
• La defunció es comunica a l’ajuntament o als serveis socials
• Si s’identifica una assegurança de decessos, l’asseguradora pot ser avisada

Aquest procediment garanteix que el difunt no quedi sense atenció administrativa ni funerària.

Com intervé l’assegurança de decessos en absència de familiars?

Si existeix una pòlissa en vigor i l’asseguradora és localitzada, pot iniciar la prestació del servei:

• Organització del servei funerari bàsic
• Coordinació amb tanatori i funerària
• Gestió administrativa mínima prevista a la pòlissa

L’asseguradora no sol prendre decisions personals (tipus de cerimònia, flors, música) sense consentiment familiar.

Què passa quan no hi ha assegurança de decessos?

Si no hi ha ni familiars ni una pòlissa activa, la responsabilitat recau en la administració pública:

• Es considera un sepeli social o municipal
• L’ajuntament o la Generalitat organitzen l’enterrament o la incineració
• No s’inclouen serveis personalitzats ni cerimònies especials

És un servei bàsic destinat a garantir un destí digne al difunt.

Diferències segons hi hagi o no pòlissa

La gestió varia de manera significativa:

Això explica per què disposar d’una assegurança pot marcar una gran diferència.

Què passa amb les voluntats del difunt?

Quan no hi ha familiars disponibles, només es respecten les voluntats si consten per escrit a la pòlissa, en un testament o en un document oficial:

• Preferència per incineració o enterrament
• Lloc del sepeli
• Tipus de cerimònia

Si no hi ha constància documental, s’aplica el protocol estàndard.

Conclusió

A Catalunya, quan una persona mor sense familiars disponibles, l’assegurança de decessos pot organitzar el servei funerari bàsic si existeix una pòlissa activa. En absència d’assegurança, és la administració pública qui s’encarrega d’un sepeli social mínim.

Per evitar situacions d’incertesa i garantir que es respectin les voluntats personals, és fonamental revisar bé les cobertures i, abans de contractar, comparar assegurances de decessos a Catalunya.